Surto del llit em poso l’abric,

faig tot el que abans deia que no tenia sentit

Marxo de casa amb l’esperança

de tornar i veure que encara no s’ha acabat la mudança

No puc comptar

les vegades que plorat per tu,

les que he somiat per tu,

les que he fumat per tu

però sempre que recordo aquell moment

quan em vas fe més feliç

del que mai m’ha fet la gent

No puc evitar somriure’t i pensar-te amb enyorança

que jo per tu men vaig a viure a frança,

que pot esperar tot si recuperem la confiança

no se que dir-te però avui trenco jo la llança

Flaixos des del llit

Cada nit

Penso el que t’he dit (mai)

Tant desprotegit

Jo t’he vist

Ara em poso trist (uah)

Sempre m’evadia i amb el fum contaminava l’aire

Si tu ho sabies en el fons no t’importava gaire

I quan t’obria t’escrivia o repetia que no

Que no

Nena no m’he escapat

No m’he alliberat

Segueixo imaginant-te quan fumo pitis al terrat

Et penso en soledat

Un cos inacabat

Tanta fragilitat em farà fragmentar en trocets gelats

Flaixos des del llit

Cada nit

Penso el que t’he dit (mai)

Tant desprotegit

Jo t’he vist

Ara em poso trist (uah)